Alejandro Amenábar és un home privilegiat dins la indústria del cinema espanyol, s’ha guanyat privilegis molt superiors als de molts altres cineastes d’aquest país. Alguns el qualifiquen de cineasta de marca major, com Enrique Colmena, que després de la pel•lícula "Los Otros" va afirmar que el director era "un autèntic pura sang del cinema, un home que sap tocar com ningú els ressorts de la por, i fins i tot del pànic, en l'espectador més temperat. I el que és millor, ho fa "a l'antiga", com en els grans films clàssics de terror i suspens, sense mostrar ni una sola gota de sang, ni una mort". Tot i així, la seva feina és sotmesa a crítiques negatives. Amenábar és una aposta segura a l’hora d’atraure gent al cinema, però com diu el professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Carlos Monte, “perquè es consideri un èxit, el total hauria de correspondre's a la suma de moltes pel•lícules, i no als ingressos multitudinaris d'unes poques”.Ágora, l'última pel•lícula del director, ha creat molta expectació pel seu pressupost, que s'aproxima als 50 milions de dòlars, i pel repertori d’actors internacionals. És ja el seu cinquè llargmetratge i fa una aposta arriscada. El director s’ha endinsat en una proposta difícil, tracta d’explicar un episodi de la història, concretament, les revoltes religioses pels carrers d’Alexandria. La història està molt ben explicada gràcies a un treball de direcció perfecte. A nivell tècnic, està molt ben treballada, utilitza molts recursos i aconsegueix un realisme i una versemblança importants en aquesta trama.
Tot i així, el film no aconsegueix commoure l’espectador. El principal problema és el guió. L’argument no queda clar i no es veu amb claredat quin és l’objectiu de la pel•lícula. Guionistes i director posen sobre la taula massa temes. Per una banda l’enfrontament entre cultures, per una altra, la cerca del coneixement de l’univers a través de les matemàtiques i per l'altra, la destrucció d’un sistema de creences. Voler plasmar tots els temes en una mateixa pel•lícula fa difícil l’harmonia d’aquesta. Així, Amenábar tracta un gran ventall de temes, però no és capaç de profunditzar en cap d'ells. Segons les crítiques que ha rebut, Ágora és, intel•lectualment , un film molt menor, que no planteja cap pregunta a l’espectador, ni tan sols en respon.
La seva arriscada proposta és reconeguda per molts, però no dissimulen una certa manca de ritme i repercussió emocional. No s’acaba de diferenciar amb claredat si el que vol plasmar el director és una pel•lícula de ficció o un documental. L'última aportació del director sembla una proposta atrevida, però, com diu el professor Carlos Monte, totalment inofensiva; controvertida i compromesa sense ser-ho realment. Grans escenaris i efectes especials amb poc contingut narratiu, una mescla que, segons Monte, sembla atraure al gran públic. Molt més ambicioses eren “Los Otros i “Mar adentro” però igual de buides i impersonals.
Amenábar és doncs un gran director en el món del cinema comercial, però no tant en un context intel•lectual i controvertit. El cineasta no ha deixat indiferent, cap a bé o malament, i és una icona del cinema europeu i espanyol. És així un director d'Òscar, amb un gran sentit del negoci i que sap com conquerir les masses.
